Un minut encara. I ara que hi pens, no he dit a n’en Xesc que no m’he enrecordat de pagar l’impost de circulació. Això de voler sempre fer les coses el darrer dia... Bé. Ja està, quan torni i em posin la medalla ho diré en el discurs. Fins i tot els farà gràcia. No s’atrevirà l’Ajuntament a posar un recàrrec a un heroina de l’espai. Si m’han dit que em faran filla il·lustre. A fi de comptes, em juc la vida... No passarà res. A mí no em pot passar res. Pobres els de la Massanella. Quan explotà no trobaren ni les cendres. Cremats a tres mil graus. No, a la Galatzó no li pot passar el mateix. Tot està ben estudiat... Em sembla que em pos nerviosa. Tot anirà bé... Segur que a Calvià ja saben que em tremolen les mans.
Calvià. Aquí Galatzó. Motors 1, 2, 3 i 4 al 60 per cent. Pos en marxa el sistema de direcció auxiliar... Provat i correcte... Prepar la desactivació dels suports de subjecció... Negatiu, Calvià. Em sent bé. Estic relaxada i animada. El que reflexen els seus indicadors són les meves ansies d’aixecar el vol. No necessit recordar-li que aquest és el meu primer vol no simulat. Sentí el mateix la primera vegada que vaig pilotar un avió.
Vaja!.. ho han descobert. He d’aguantar. Si veuen que tenc por són capaços de cancelar el vol. Mai ha passat per aquest motiu. Seria una vergonya. Què falta? Dos minuts. Ja falta poc.
Calvià. Aquí Galatzó. Desactivats els suports principals. Darrera comprovació dels sistemes de l’aire comprimit. Normal. Sistema de navegació conectat... Afirmatiu, Calvià.
El que faltava. Tenc les mans tan banyades pel suor que els dits em rellisquen per dins els guants. Sempre he pensat que no eren de la meva talla. Massa amples. Això tremola massa, aquestes vibracions del fusellatge mai havien estat tan fortes. A les simulacions tot era silenci. Ànim, Marga, que tot anirà bé, que no pot fallar mai. Per què es fixa tant en Marc en jo? Alguna cosa li han dit. No m’agrada gens. Mai m’havia mirat d’aquesta manera.