viernes, 29 de enero de 2010


Encara falten tres minuts... És rara aquesta sensació que tenc. Fins que arribà el moment d’embarcar, em trobava ansiosa i amb unes ganes loques de començar el viatge. Ara, no és que senti el contrari, però ja no és el mateix. No m’ho esperava. Ves a saber les raons. Deu ser que és el meu primer vol.
Dos minuts trenta segons. Cap novetat, Calvià... Afirmatiu, el motor número 4 funciona normalment. Indicació del nivell d’hidrogen, 2-4-0, repetesc 2-4-0... Quina parida. Mira que demanar-me això. Ells mateixos ho poden veure.
Quina cara que ha posat en Xesc quan ens em despedit avui matí. No tots poden dir que la seva dona viatjarà a l’espai. I no parlem de mon pare. Sempre va estar més orgullós d’en Pep. Que si en Pep feia això i allò altre, i tu res... I ara què? Jo passaré a la història. A partir de dilluns, viuré de donar conferències. En Pep, mentrestant, continuarà al taller.
Calvià. Aquí Galatzó. El propulsor de la segona fase indica una lleugera pèrdua de presió. S’ha detectat allà?... Afirmatiu... Ja està en el nivell correcte. Oberta escolta en el canal de navegació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario