LES CUROLLES DEN TOMEU CELIÀ

UN POC DE TOT

Més abaix trobareu la relació dels meus articles publicats en revistes (alguns d'ells no tenen res que veure amb el futbol). Sempre que ha estat possible, s'ha enllaçat amb amb una pàgina web en la que hi ha l'article.

ARTICLES SOBRE L'EXÈRCIT DE L'IMPERI ROMÀ

¿Qué legión IV reclutó Alejandro Severo?
Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua, t. 11, 1998, págs. 261-269


Los numerales de las legiones romanas durante el primer triunvirato
Aquila Legionis Número 2 (2002), pags 7-17


Sobre l'existència de la cohort lusitano-balear
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, ISSN 0212-7458, Nº. 61, 2005 , pags. 357-362




HISTÒRIA DEL FUTBOL

El fubol solleric durant la Guerra Civil (1936-1939)

I Jornades d'Estudis Locals a Sóller, 2006, pags 229-247

La introducció de l'esport del futbol a Sóller

II Jornades d'Estudis Locals a Sóller, 2007, pags 319-339

SAGUES FAMILIARS

El llinatge Celià: des de la seva arribada a Mallorca fins el seu establiment a Sóller
II Jornades d'Estudis Locals a Sóller, 2007, pags 361-378 (conjuntament amb Laura Celià)

RELATS PUBLICATS


Galatzó.
Relats 2006. Pag 115-118. Ciència i misteri. Escola d'adults de Calvià. Col·lecció creació litarària. Ajuntament de Calvià. Trobareu aquest relat curt de ciència ficció més abaix.

REVISTES FUNDADES

Esclat
Fanzine fundat l'any 1991. Jo vaig ser un dels cofundadors juntament amb el poeta Jaume Oliver i Ferrà. El fanzine dedicava les seves pàgines a la literatura catalana i a la música rock dels grups de la zona Sóller - Deià. Jo era el responsable de la part musical del fanzine, encara que també hi tenien cabuda articles sobre fenòmens paranormals i personatges de còmic. Vaig ser responsable de l'edició de 4 dels numeros publicats, entre 1991 i 1994, els denominats 0, 2000, 7 i 9 (per ordre d'aparició). També vaig editar algunes cintes de cassete de bandes de pop-rock de la comarca, que se distribuien juntament amb la revista.

ARTICLES DE FÍSICA I MATEMÀTIQUES

A pesar de ser llicenciat en ciències físiques, no he publicat res relacionat amb aquest camp.

ALTRES

També som col·leccionista de discs. Tenc una col·lecció considerable de discs d'OMD (orchestal manoeuvres in the dark), singles, maxis, material rar...

GALATZÓ

GALATZÓ

Aquest relat de ciència ficció va ser publicat en el recopilatori anual de relats breus que oganitza el Centre d'Adults de Calvià, centre en el que vaig estar destinat durant el curs 2004/05. El juny de 2006, quan s'edità el volum, vaig ser convidat per la Direcció del Centre a fer la presentació.
En el llibret se recopilaven els millors relats que havien escrit els alumnes. Jo, pel fet de ser professor, evidentment vaig publicar com a fora de concurs.
La gènesi d'quest relat va ser molt llarga. La primera versió, amb el títol ORIÓN, va ser escrita, en castellà l'any 1982 a Càdiz, ciutat a on vaig residir aquell any per motius de servei militar. El que m'inspirà aquell primitiu relat va ser un llibre del que no record el nom que vaig trobar a la biblioteca de la caserna militar a on estava destinat. Record vagament que el llibre descrivia l'aterratge d'una nau extraterrestre i quan un home entrava al seu interior sofria una extranya experiència, molt semblant a la que se llegeix a l'acabament del meu relat. Vaig mostrar el relat a un professor de l'escola militar a on estava destinat i me va dir que no va entendre què li passava a l'astronauta. No quedava clar si moria o si entrava en un estat com a de "nirvana". No li vaig respondre.
Una segona versió, també titulada ORIÓN, va ser publicada l'any 1994 en el número 9 del fanzine ESCLAT, del qual jo era l'editor. També estava en castellà i incluia uns dibuixos realitzats per Tina D., uns dibuixos que trobareu més abaix.
La versió del 2006, la primera en català, té molts d'elements nous, com per exemple que l'astronauta és una dòna, i se canviaren moltes expresions, a més del títol, el qual va ser "calvianitzat". El problema que vaig trobar a aquesta edició és que quan vaig entregar el relat hi havia en negreta les frases que deia l'astronauta en veu alta, per distingir-les de les del seu pensament. Això no va quedar reflexat en el llibre, perquè tot quedà en el mateix tipus de lletra. Ara s'ha arreglat aquest petit problema que dificultava la comprensió. Pel que fa a què li succeeix a l'astronauta, intentaré donar una resposta en la quarta versió, si algun dia arriba.

Encara falten tres minuts... És rara aquesta sensació que tenc. Fins que arribà el moment d’embarcar, em trobava ansiosa i amb unes ganes loques de començar el viatge. Ara, no és que senti el contrari, però ja no és el mateix. No m’ho esperava. Ves a saber les raons. Deu ser que és el meu primer vol.
Dos minuts trenta segons. Cap novetat, Calvià... Afirmatiu, el motor número 4 funciona normalment. Indicació del nivell d’hidrogen, 2-4-0, repetesc 2-4-0... Quina parida. Mira que demanar-me això. Ells mateixos ho poden veure.
Quina cara que ha posat en Xesc quan ens em despedit avui matí. No tots poden dir que la seva dona viatjarà a l’espai. I no parlem de mon pare. Sempre va estar més orgullós d’en Pep. Que si en Pep feia això i allò altre, i tu res... I ara què? Jo passaré a la història. A partir de dilluns, viuré de donar conferències. En Pep, mentrestant, continuarà al taller.
Calvià. Aquí Galatzó. El propulsor de la segona fase indica una lleugera pèrdua de presió. S’ha detectat allà?... Afirmatiu... Ja està en el nivell correcte. Oberta escolta en el canal de navegació.

Un minut encara. I ara que hi pens, no he dit a n’en Xesc que no m’he enrecordat de pagar l’impost de circulació. Això de voler sempre fer les coses el darrer dia... Bé. Ja està, quan torni i em posin la medalla ho diré en el discurs. Fins i tot els farà gràcia. No s’atrevirà l’Ajuntament a posar un recàrrec a un heroina de l’espai. Si m’han dit que em faran filla il·lustre. A fi de comptes, em juc la vida... No passarà res. A mí no em pot passar res. Pobres els de la Massanella. Quan explotà no trobaren ni les cendres. Cremats a tres mil graus. No, a la Galatzó no li pot passar el mateix. Tot està ben estudiat... Em sembla que em pos nerviosa. Tot anirà bé... Segur que a Calvià ja saben que em tremolen les mans.
Calvià. Aquí Galatzó. Motors 1, 2, 3 i 4 al 60 per cent. Pos en marxa el sistema de direcció auxiliar... Provat i correcte... Prepar la desactivació dels suports de subjecció... Negatiu, Calvià. Em sent bé. Estic relaxada i animada. El que reflexen els seus indicadors són les meves ansies d’aixecar el vol. No necessit recordar-li que aquest és el meu primer vol no simulat. Sentí el mateix la primera vegada que vaig pilotar un avió.
Vaja!.. ho han descobert. He d’aguantar. Si veuen que tenc por són capaços de cancelar el vol. Mai ha passat per aquest motiu. Seria una vergonya. Què falta? Dos minuts. Ja falta poc.
Calvià. Aquí Galatzó. Desactivats els suports principals. Darrera comprovació dels sistemes de l’aire comprimit. Normal. Sistema de navegació conectat... Afirmatiu, Calvià.
El que faltava. Tenc les mans tan banyades pel suor que els dits em rellisquen per dins els guants. Sempre he pensat que no eren de la meva talla. Massa amples. Això tremola massa, aquestes vibracions del fusellatge mai havien estat tan fortes. A les simulacions tot era silenci. Ànim, Marga, que tot anirà bé, que no pot fallar mai. Per què es fixa tant en Marc en jo? Alguna cosa li han dit. No m’agrada gens. Mai m’havia mirat d’aquesta manera.

Venga Marc. Tot anirà bé.
Però si el que tramola sempre és ell. Avui ho sap disimular bé el vergant... Aquest renou i les vibracions no paren de créixer. No puc concentrar-me.
Afirmatiu, Calvià... La lectura del nivell d’hidrogen és 1-4-0.
Clar. Per a mí és el primer compte enrere. En canvi, Marc i David ja han volat tres vegades i això hi fa molt.
Calvià. Aquí... Galatzó. Darrera comprovació dels sistemes de navegació, propulsió comunicació a menys trenta segons. Els filtres indiquen que tot està correcte. Repetesc, correcte.
Vint segons. Galatzó, t’odii! Però, què dic? Té aquesta nau la culpa del que em passa? Acabaré boja... No puc respirar. Necessit sortir d’aquí i prendre l’aire... Venga dona, és que estic tan tronada que obriria l’escotilla. Què em passa? Estic com per fer una animalada.
Com? Repetesqui, Calvià.... Afirmatiu, ho tenc en compte.
Mira que ordenar-me que vigili el control d’expulsió de gasos. Com si fos poma. He estat un any entrenant-me esperant aquest dia. Deu segons. Aquest llum vermell. El podrien haver posat taronja, com en els avions. No m’agrada el vermel, em du mala sort... Això no és res. Vinga, que ja sortim.
Quatre!.. Dispara’t d’una vegada!
Tres!.. És que això no acabarà mai?
Dos!.. Explotaré!
U!.. Ja!
Puja, malait!
Tranquilitat!..Tot s’ha tornat lluminós, però no em cega... No som capaç d’orientar-me, perquè per tot és igual. Ja no not les vibracions, ni tan sols les del meu cor. Només em ve una paraula per definir això: l’infinit. Això és el tot... O és res. Not com si sortís del meu propi cos, flotant, sola, sense rumb fix. Què m’haurà passat?